martes, 24 de abril de 2012

PSICOTERÀPIES EN LA PSICOANÀLISI, PSICOLOGIA HUMANISTA I PSICOLOGIA COGNITIVA CONDUCTUAL, L'HOSPITALET, BARCELONA


Existeixen moltes classes de psicoteràpia, però totes elles es poden situar d'una manera principal, encara que amb matisos particulars, participant en major o menor grau d'una o diverses Teories Psicològiques més importants, que analitzen i expliquen psiquisme humà, i que han representat una gran aportació en la Història de la Psicologia.

Així, ens trobem amb orientacions psicològiques com la
Psicologia Humanista, Psicologia Psicoanalítica i la Psicologia Cognitiu-conductual. En un extrem d'aquest últim enfocament psicològic tindríem el que es coneix com Psicologia Conductista, que prescindeix de la cognició per centrar-se únicament en la conducta.

La diferència entre cadascuna d'aquestes teories és que se situen en un nivell explicatiu diferent. Per tant, totes són bones i valuoses i cadascuna d'elles contribueix, en part, a l'enteniment i la comprensió del funcionament mental humà. De manera succinta, passarem a explicar les diferències principals d'aquests tres corrents de pensament, que són la base del coneixement psicològic.

Les psicoteràpies de tipus
Humanista es basen a potenciar les condicions perquè l'individu evolucioni cap a la salut per ell mateix. El psicoterapeuta facilita que l'individu desenvolupi el seu propi instint natural per millorar emocionalment. Creant un clima de calidesa i acceptació incondicional, es pot aconseguir que la persona prengui consciència d'ella mateixa de forma completa. D'aquesta manera, resol així els seus propis conflictes, i el psicoterapeuta humanista l'acompanya en el procés. Aquesta psicoteràpia és molt funcional, i respecta i valora molt la individualitat. I és la primera opció a considerar, ja que amb aquest tipus de teràpia la persona aconsegueix major autonomia.

Com a aspecte negatiu de la psicoteràpia Humanista, l'evidència demostra que hi ha ocasions en les quals determinats sentiments i afectes segueixen bloquejats tot i l'ambient facilitador. El pacient per si mateix no aconsegueix progressar, li falten recursos personals, per la qual cosa en aquests casos es fa necessari una psicoteràpia més directiva. Això es pot comprendre tenint en compte que totes les persones no som iguals, i no hem tingut les mateixes vivències i oportunitats.

Les psicoteràpies de tall psicodinàmic, principalment basades en la
Psicoanàlisi, se centren fonamentalment en el conflicte inconscient que genera i és l'últim origen del símptoma manifest. L'èxit de la psicoteràpia psicoanalítica dependrà del treball analític del terapeuta en relació amb fenòmens vivenciats a la consulta, com la transferència del pacient i la contra-transferència del psicoanalista, així com són la identificació, anàlisi i superació de la resistència del pacient, entesa com una manifestació de tendències inconscients que s'oposen a la curació. Aquest tipus de psicoteràpia es dirigeix a l'arrel del problema, de manera que una vegada resolt el conflicte original, no cal témer, tal com passa amb altres psicoteràpies, que tornin a reaparèixer els mateixos símptomes o en sorgeixin de nous d'aquest conflicte inconscient que no va quedar resolt.

La part negativa de l'enfocament psicoanalític és que el pacient ha d'estar disposat a enfrontar-se a temes dolorosos, quan cal, a fi d'aconseguir una completa curació. A més, és fonamental que en la teràpia el pacient hagi de tornar a temps passats, i passa de vegades que la persona no vol saber-ne res, allò que el pacient desitja són solucions pràctiques en el moment actual.

En les psicoteràpies derivades de l'enfocament
Cognitiu-conductual, d'una banda s'ensenya al pacient a ser conscient que té alguns patrons de pensament perjudicials, creences irracionals i conductes poc adaptatives. D'altra banda, l'objectiu del psicòleg cognitiu, mitjançant tècniques bàsicament de tipus racional, serà que el pacient adquireixi nous aprenentatges saludables que li permetin així eliminar la simptomatologia de la qual pateix.

La psicoteràpia cognitiva-conductual també és molt funcional i dóna resultats molt ràpids. En alguns tipus de patologies, com ara l'agorafòbia i fòbies de tota mena, és la psicoteràpia la que, amb diferència, dóna millors resultats.

Especialment útil també quan el símptoma es manté simplement per hàbit, ja que la causa original va desaparèixer amb els anys. En aquestes circumstàncies, les psicoteràpies cognitiva i conductista són la millor opció, ja que sense por a errors, en aquests casos sí que es pot considerar que el símptoma és un mal aprenentatge.

Tanmateix, hi ha ocasions en què no es pot obviar l'exploració dels afectes. És més, pot arribar a ser perjudicial. Tenint en compte que el símptoma és la millor adaptació que ha trobat el pacient, intentar eliminar la simptomatologia mitjançant modificació cognitiva o conductual pot provocar un desequilibri que porti de manera immediata o al cap un temps, a una reculada o empitjorament. Per aquest motiu, no es pot aplicar de forma general en tots els pacients, patologies i casos.

Cal esmentar també per la seva importància, la influència de la Teoria de Sistemes, sorgida fora de l'àmbit psicològic, i que ha donat lloc a les psicoteràpies de tipus
Sistèmic, que han demostrat ser especialment útils en grups.

En els últims anys sorgeixen els
moviments integradors, lluny de posicions radicals. Un tipus concret de psicoteràpia pot donar millors resultats que un altre en funció del pacient i també en funció del tipus de patologia que manifesti. Millor encara, definir per a cada cas particular la psicoteràpia més adequada, prenent les millors qualitats i tècniques de cada un dels corrents psicològiques disponibles en l'actualitat. D'aquesta manera el concepte de psicoteràpia adquireix una gran flexibilitat, adaptant-se al pacient de forma completament personalitzada.

TRACTAMENT DE LA DEPRESSIÓ LLEU, GREU O MAJOR A L'HOSPITALET, BARCELONA


1. Símptomes de la depressió
2. Principals canvis biològics en la depressió
3. Com superar una depressió

1. SÍMPTOMES DE LA DEPRESSIÓ

La simptomatologia depressiva, sigui en el cas d'una depressió lleu, greu o major, no és exactament la mateixa en totes les persones. Els símptomes són específics no només de la persona en particular, sinó també del moment del cicle de vida en el qual apareix la depressió. Per descomptat, també de les circumstàncies personals, físiques o somàtiques, psicològiques, familiars i socials que l'envolten. Cada depressió és única, però tot i així hi ha trets que ens permeten als professionals poder fer un diagnòstic objectiu de la malaltia (
Psychiatric Disorders. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-IV).

Entre els símptomes d'una depressió, observem que el pacient manifesta que té
sentiments de tristesa excessius, plora sovint, se sent irritable, tot li molesta. Expressa tenir sentiments d'inutilitat o sentiments de culpa, que són excessius i inadequats, i que fins i tot poden ser delirants.

La persona que pateix una depressió es queixa que
no sent satisfacció o plaer en les activitats que realitza, anhedonisme. També es queixa de falta d'interès o motivació, desídia. Per aquest motiu, la persona amb depressió sent que tot requereix un gran esforç, fins i tot de vegades li costa dur a terme les activitats quotidianes més senzilles. El cansament i la pèrdua d'energia l'acompanyen la major part del dia. El rendiment de la persona en tots els aspectes es troba disminuït. Això porta sovint a un deteriorament significatiu en l'àmbit laboral, social i personal.

Són recurrents els
pensaments negatius, que poden arribar a l'obsessió i, de vegades, la persona pot desenvolupar temors que passarà alguna cosa dolenta o catastròfica. Hi ha una gran negativitat en la manera de pensar del pacient depressiu. La persona amb depressió sent una gran desesperança.

La depressió pot anar acompanyada d'una
pèrdua o augment de pes important. El pacient explica que se li tanca l'estómac i amb prou feines menja, o per contra, que té obsessió pel menjar, i que menja de forma descontrolada i compulsiva.

Moltes vegades, la persona que pateix depressió també té símptomes d'ansietat,
té dificultats per concentrar-se o per prendre decisions. També es pot observar una clara lentitud en el processament mental i en l'activitat psicomotora, mentre que hi ha casos en què es pot veure al pacient ansiós, i que té estrès mental i agitació psicomotora.

Molt freqüentment, s'observen
alteracions del son com insomni, el pacient no dorm bé, dorm poques hores, es desperta molt sovint. Encara que també hi ha pacients depressius que tenen hipersòmnia. En aquests casos, la persona sent la necessitat de dormir molt més temps de l'habitual.

Per descomptat, s'han de descartar altres orígens que poguessin donar un error en el diagnòstic de la depressió, que podrien ser altres malalties mentals greus, com un trastorn maníac-despressiu, algunes manifestacions patològiques de l'esquizofrènia, psicosi, o un possible consum de drogues, o bé l'existència d'un dol o que el pacient pateixi alguna malaltia física, els canvis hormonals afavoreixin l'aparició de simptomatologia depressiva com podria ser, per exemple, algunes malalties de tiroides.


2. PRINCIPALS CANVIS BIOLÒGICS A LA DEPRESSIÓ

Tots aquests símptomes són un reflex d'alteracions o disfuncions fisiològiques i bioquímiques que ocorren en el cervell i en el cos del pacient. Aquest tipus de canvis associats a la depressió són molts i molt complexos, i en la seva major part, encara desconeguts. Es tracta un front de recerca, en el qual encara queda molt per descobrir. Però també és veritat que s'han fet importants troballes, que han ajudat moltíssim a avançar en el tractament de la depressió, especialment des del punt de vista farmacològic. La medicació, sobretot en el cas de les depressions més greus, és extremadament útil.

Se sap que el pacient amb depressió té els nivells d'alguns neurotransmissors cerebrals disminuïts, principalment la serotonina i la noradrenalina o norepinefrina. Una disminució en l'activitat de les neurones generadores de serotonina sembla ser principal, cosa que donaria explicació a gran part dels símptomes relacionats amb la depressió, i així mateix justificaria la gran efectivitat dels fàrmacs reguladors d'aquesta disfunció.

L'activitat de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal també es troba alterada, cosa que té gran repercussió tant en el sistema nerviós central, SNC, com en el sistema nerviós perifèric, SNP. Entre les conseqüències més destacables, es troben importants disfuncions en els nivells de cortisol, endorfines, adrenalina i noradrenalina.

També se sap que els nivells de cortisol sanguini es troben augmentats de manera continuada. Aquest fet té efectes negatius en el funcionament dels circuits neuronals serotoninèrgics i noradrenèrgics, així com en la secreció d'algunes hormones cerebrals, que per la seva part, igual que el cortisol tenen efectes generals sobre l'organisme.

En circumstàncies normals, el cortisol és segregat per les glàndules suprarenals com a resposta enfront de l'estrès. Aquest augment generat hauria de tornar a disminuir després d'haver eliminat l'estímul estressant. Com que aquesta tornada a la normalitat no passa en la depressió, el cervell no és capaç de funcionar de manera adaptativa.


S'ha detectat que en els estats depressius hi ha un mal funcionament en l'alliberament d'endorfines i encefalines, que són substàncies relacionades amb la percepció de les sensacions de plaer i el llindar del dolor. La persona sent menys plaer i es fa més sensible al dolor, tant físic com psicològic. Aquestes substàncies es generen en diferents punts del sistema límbic cerebral i en la glàndula pituïtària, i es difonen per la sang com a hormones.

La interconnexió de les diferents zones del cervell, efectes sinèrgics i efectes inhibitoris entre els diferents centres neuronals expliquen perquè s'ha de considerar la depressió com una malaltia en la qual està implicat tot el cervell, i que té conseqüències en l'estat general de salut del individu.


3. COM SUPERAR UNA DEPRESSIÓ

El millor tractament de la depressió és la
psicoteràpia. No obstant això, quan la gravetat de la depressió ho requereix, llavors s'ha d'afegir també la medicació adequada per al pacient. En aquests casos, l'estreta col·laboració entre psiquiatre i psicòleg és fonamental. No tots els antidepressius van bé per a tothom. Cada cas particular requereix un estudi i tractament farmacològic específic.

Pel que fa al tractament psicològic, hi ha molts tipus de psicoteràpia, encara que es poden considerar totes elles derivades en major o menor grau de tres línies principals, les psicoteràpies Humanista, Psicoanalítica i Cognitiva-conductual. Un tipus concret de psicoteràpia pot donar millors resultats que un altre en funció del pacient i també en funció del tipus de depressió que manifesti. Per a una major comprensió de les característiques i diferències principals entre les diferents classes de psicoteràpia, el lector pot consultar l'article següent: Psicoteràpies en la Psicoanàlisi, Psicologia Humanista i Psicologia Cognitiva-Conductual, Hospitalet, Barcelona.


En el nostre Centre de Psicologia de l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, oferim servei per al tractament de la depressió, depressió lleu i depressió greu o major. Millora immediata, ràpida curació per a tot tipus de depressions. Per a més informació, visiteu el nostre lloc web a
http://dra-angelahernandez.com/

Si us cal ajuda psicològica i busqueu un psicòleg per a superar una depressió, ens trobem molt a prop d'Esplugues, Cornellà, el Prat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, al barri de Sants, voltants de la Plaça Espanya, etc.


lunes, 9 de abril de 2012

PSICÓLOGO DE PAREJAS, TERAPIA DE PAREJA EN HOSPITALET, BARCELONA


Problemas de celos, infidelidad, problemas sexuales, incomunicación, incompatibilidad de caracteres, etc. pueden tener solución. Todos estos obstáculos que pueden aparecer en la relación de pareja se pueden solucionar favoreciendo la comunicación profunda entre la pareja, la comprensión y el apoyo mutuo, que puede conseguirse con la ayuda del psicólogo.

Cuando hay problemas en la pareja, gran parte de la energía que destinamos las personas a resolver las dificultades y retos cotidianos se desperdicia en forma de discusiones y preocupaciones. De esta manera, cuando va pasando el tiempo y la solución de los problemas no llega, la carga emocional cada vez es mayor, entrando en un círculo vicioso, que puede llevar a cada una de las partes de la pareja tener estrés, desánimo, y depresión. Se ha perdido el concepto de pareja como un todo, y cada uno de los dos miembros de la pareja se encuentra en soledad.

La psicoterapia es una eficaz ayuda para resolver los problemas en la pareja. Se trata de invertir la polaridad en la que la relación de pareja ha entrado, la relación como sistema ha entrado en descenso, y en ocasiones, en caída libre. Se trata de convertir el círculo vicioso en un círculo virtuoso, dando el espacio necesario a los aspectos más positivos de la relación, para que renazcan, y vuelvan a brillar como en otro tiempo lo hicieron.

Nuestro Centro de Psicología, situado en L' Hospitalet de Llobregat, Barcelona, ofrece sus servicios de terapia de pareja. Estamos muy cerca de las personas que viven en poblaciones cercanas, como Esplugues, Cornellà, El Prat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, el barrio de Sants, cercanías Pza. España, etc.

Una sesión de terapia de pareja dura 60 minutos y tiene un precio de 55 euros. Para más información, visite nuestra web http://dra-angelahernandez.com/


PSICÒLEG DE PARELLES, TERAPIA DE PARELLA, A L'HOSPITALET, BARCELONA

Problemes de gelosia, infidelitat, problemes sexuals, incomunicació, incompatibilitat de caràcters, etc., poden tenir solució. Tots aquests obstacles que poden aparèixer en la relació de parella es poden resoldre afavorint la comunicació profunda entre la parella, la comprensió i el suport mutu, que poden aconseguir-se amb l'ajuda del psicòleg.

Quan hi ha problemes a la parella, gran part de l'energia que destinem a resoldre les dificultats i reptes quotidians es malmet en discussions i preocupacions. D'aquesta manera, quan va passant el temps i la solució dels problemes no arriba, la càrrega emocional és cada cop més gran, i s'entra en un cercle viciós que por dur a cada una de les parts de la parella a tenir estrès, desànim i depressió. S'ha perdut el concepte de parella com un tot, i cada un dels dos membres es troba sol.

La psicoteràpia és una ajuda eficaç per a resoldre els problemes a la parella. Es tracta d'invertir la polaritat en què la relació de parella ha entrat, la relació com a sistema es troba en descens i, de vegades, en caiguda lliure. Es tracta de convertir el cercle viciós en un cercle virtuós, tot donant l'espai necessari als aspectes més positius de la relació per tal que reneixin i tornin a brillar com ho van fer en altres temps.

El nostre Centre de Psicologia, situat a l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, ofereix els seus serveis de teràpia de parella. Estem molt a prop de persones que viuen en poblacions properes, com Esplugues, Cornellà, el Prat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, barriada de Sants, els voltants de la Plaça d'Espanya, etc. 

Una sessió de teràpia de parella dura 60 minuts i té un preu de 55 euros. Per a més informació visiteu el nostre lloc web http://dra-angelahernandez.com/
p { margin-bottom: 0.21cm; }a:link { }


Iuris Familiae

CRISIS PERSONAL

Todo depende de ti. Tú puedes decidir cómo va a ser tu vida. Ocurre, a veces, que aunque no nos pase nada importante, de manera objetiva, no nos sentimos bien, sentimos una cierta confusión y malestar psicológico, que puede llegar al sufrimiento, y muy frecuentemente se acompaña de muchas dudas, incluso en las cosas más pequeñas de la vida cotidiana. Como podría ser, por ejemplo, quedarte parada dudando entre ponerte una ropa u otra, ó ir a comprar a una zapatería y no poder decidir qué zapatos te vas a llevar.

La relación con los demás también queda afectada por el estado psíquico en el que nos encontramos. Decimos que sí cuando hubiéramos dicho que no, cambiamos de opinión constantemente, y somos conscientes de que “no sabemos lo que queremos”. Los comentarios de las personas que nos rodean, muchas veces nos duelen, ya que sólo hacen que recordarnos que no nos encontramos bien, que nuestra salud psicológica está afectada.

Nuestros propios pensamientos, a veces, tampoco ayudan porque nos culpamos de todo lo que nos pasa de llegar a esos extremos, que sólo son un reflejo de nuestro malestar interior.

La persona se encuentra con una montaña de temas pendientes que tiene que resolver, y ya no sirve la opción de dejarlo para más tarde porque el espacio mental dedicado a estas cuestiones está saturado, y ya no admite nada más. En estas circunstancias, la persona abrumada por la situación en la que se encuentra queda psicológicamente paralizada, con la sensación de sentirse atrapada, estancada, sin poder moverse hacia ningún lugar.

Cuando se está pasando una crisis personal, y aunque parezca paradójico, porque la persona se ve incapaz de decidir, lo más importante es la “toma de decisiones”, ya que podremos salir de la crisis si poco a poco nos vamos enfrentando a todo ese trabajo por hacer. El problema que tenemos es que la confusión, la ansiedad, el desánimo e incluso la depresión pueden ser un obstáculo que nos impida tener la claridad de ideas necesaria. En estos momentos, una buena decisión sería pedir ayuda profesional.

A la hora de elegir un psicólogo o psicóloga es fundamental hacer una buena elección, ya que su influencia afectará a las decisiones que marcarán el camino que vamos a seguir. Para ello lo mejor es estudiarse bien, con tiempo, las diferentes opciones posibles, y después de esta fase de reflexión, decantarnos por el profesional que nos parezca mejor para nosotros.

Después de que hayamos iniciado la terapia, aconsejo tener siempre presente que debemos sentirnos completamente cómodos con el terapeuta, ya que si no es así, es preferible buscarse otro. Esto no significa que el profesional que habíamos elegido no hiciera bien su trabajo, simplemente que no era el adecuado para nosotros.

Y por último, aconsejaría fomentar el pensamiento positivo, coaching personal o profesional, empezando por el concepto que tenemos sobre lo que nos está pasando.

Una “crisis personal” se puede mirar como un obstáculo, como algo que tenemos que superar a desgana, como un problema que tenemos que resolver. Si lo vemos así, entonces será un problema.

Pero también se puede mirar como un mensaje de nuestro subconsciente, que nos dice que ha llegado el momento de cambiar, de crecer emocionalmente. Si una “crisis personal” se mira como una oportunidad para mejorar personal o profesionalmente, será justamente eso. Una oportunidad que nos da la vida para conseguir las metas con las que siempre habíamos soñado. Será lo que nosotros queramos que sea, o un problema, o una oportunidad.

Busca lo que quieres con toda tu alma, no sólo con tu mente, sino también con el corazón, y que tus acciones acompañen a tu mente y a tu corazón. ¡El mundo estará en tus manos!

LA TERAPIA PSICOLÓGICA


Muchas personas se pueden preguntar si necesitan terapia psicológica. La terapia se hace necesaria cuando hay síntomas, cuando hay sufrimiento, cuando la persona se siente atrapada en una situación, cuando los problemas que trae la vida se le amontonan y necesita un enfoque nuevo, etc. Aunque, también puede ser beneficiosa como terapia de apoyo en situaciones complicadas, como forma de adquirir habilidades sociales, para superar miedos, o como vía para auto-conocimiento y la maduración personal.

El terapeuta y el paciente se unen en un mismo objetivo. El terapeuta pone a disposición todos sus conocimientos y su experiencia profesional para que la ayuda sea efectiva. El paciente tiene que estar dispuesto para recibir esta ayuda. Entonces, en esta situación ocurre algo muy bonito y es que se crea una relación humana profunda, dónde la verdad es importante, y las personas dejan de sentir que se encuentran solas frente a un problema. Éstas son las circunstancias óptimas, en las que la aceptación incondicional del psicólogo y el clima cálido creado completan las condiciones necesarias para que la persona inicie el proceso del cambio.