martes, 24 de abril de 2012

PSICOTERÀPIES EN LA PSICOANÀLISI, PSICOLOGIA HUMANISTA I PSICOLOGIA COGNITIVA CONDUCTUAL, L'HOSPITALET, BARCELONA


Existeixen moltes classes de psicoteràpia, però totes elles es poden situar d'una manera principal, encara que amb matisos particulars, participant en major o menor grau d'una o diverses Teories Psicològiques més importants, que analitzen i expliquen psiquisme humà, i que han representat una gran aportació en la Història de la Psicologia.

Així, ens trobem amb orientacions psicològiques com la
Psicologia Humanista, Psicologia Psicoanalítica i la Psicologia Cognitiu-conductual. En un extrem d'aquest últim enfocament psicològic tindríem el que es coneix com Psicologia Conductista, que prescindeix de la cognició per centrar-se únicament en la conducta.

La diferència entre cadascuna d'aquestes teories és que se situen en un nivell explicatiu diferent. Per tant, totes són bones i valuoses i cadascuna d'elles contribueix, en part, a l'enteniment i la comprensió del funcionament mental humà. De manera succinta, passarem a explicar les diferències principals d'aquests tres corrents de pensament, que són la base del coneixement psicològic.

Les psicoteràpies de tipus
Humanista es basen a potenciar les condicions perquè l'individu evolucioni cap a la salut per ell mateix. El psicoterapeuta facilita que l'individu desenvolupi el seu propi instint natural per millorar emocionalment. Creant un clima de calidesa i acceptació incondicional, es pot aconseguir que la persona prengui consciència d'ella mateixa de forma completa. D'aquesta manera, resol així els seus propis conflictes, i el psicoterapeuta humanista l'acompanya en el procés. Aquesta psicoteràpia és molt funcional, i respecta i valora molt la individualitat. I és la primera opció a considerar, ja que amb aquest tipus de teràpia la persona aconsegueix major autonomia.

Com a aspecte negatiu de la psicoteràpia Humanista, l'evidència demostra que hi ha ocasions en les quals determinats sentiments i afectes segueixen bloquejats tot i l'ambient facilitador. El pacient per si mateix no aconsegueix progressar, li falten recursos personals, per la qual cosa en aquests casos es fa necessari una psicoteràpia més directiva. Això es pot comprendre tenint en compte que totes les persones no som iguals, i no hem tingut les mateixes vivències i oportunitats.

Les psicoteràpies de tall psicodinàmic, principalment basades en la
Psicoanàlisi, se centren fonamentalment en el conflicte inconscient que genera i és l'últim origen del símptoma manifest. L'èxit de la psicoteràpia psicoanalítica dependrà del treball analític del terapeuta en relació amb fenòmens vivenciats a la consulta, com la transferència del pacient i la contra-transferència del psicoanalista, així com són la identificació, anàlisi i superació de la resistència del pacient, entesa com una manifestació de tendències inconscients que s'oposen a la curació. Aquest tipus de psicoteràpia es dirigeix a l'arrel del problema, de manera que una vegada resolt el conflicte original, no cal témer, tal com passa amb altres psicoteràpies, que tornin a reaparèixer els mateixos símptomes o en sorgeixin de nous d'aquest conflicte inconscient que no va quedar resolt.

La part negativa de l'enfocament psicoanalític és que el pacient ha d'estar disposat a enfrontar-se a temes dolorosos, quan cal, a fi d'aconseguir una completa curació. A més, és fonamental que en la teràpia el pacient hagi de tornar a temps passats, i passa de vegades que la persona no vol saber-ne res, allò que el pacient desitja són solucions pràctiques en el moment actual.

En les psicoteràpies derivades de l'enfocament
Cognitiu-conductual, d'una banda s'ensenya al pacient a ser conscient que té alguns patrons de pensament perjudicials, creences irracionals i conductes poc adaptatives. D'altra banda, l'objectiu del psicòleg cognitiu, mitjançant tècniques bàsicament de tipus racional, serà que el pacient adquireixi nous aprenentatges saludables que li permetin així eliminar la simptomatologia de la qual pateix.

La psicoteràpia cognitiva-conductual també és molt funcional i dóna resultats molt ràpids. En alguns tipus de patologies, com ara l'agorafòbia i fòbies de tota mena, és la psicoteràpia la que, amb diferència, dóna millors resultats.

Especialment útil també quan el símptoma es manté simplement per hàbit, ja que la causa original va desaparèixer amb els anys. En aquestes circumstàncies, les psicoteràpies cognitiva i conductista són la millor opció, ja que sense por a errors, en aquests casos sí que es pot considerar que el símptoma és un mal aprenentatge.

Tanmateix, hi ha ocasions en què no es pot obviar l'exploració dels afectes. És més, pot arribar a ser perjudicial. Tenint en compte que el símptoma és la millor adaptació que ha trobat el pacient, intentar eliminar la simptomatologia mitjançant modificació cognitiva o conductual pot provocar un desequilibri que porti de manera immediata o al cap un temps, a una reculada o empitjorament. Per aquest motiu, no es pot aplicar de forma general en tots els pacients, patologies i casos.

Cal esmentar també per la seva importància, la influència de la Teoria de Sistemes, sorgida fora de l'àmbit psicològic, i que ha donat lloc a les psicoteràpies de tipus
Sistèmic, que han demostrat ser especialment útils en grups.

En els últims anys sorgeixen els
moviments integradors, lluny de posicions radicals. Un tipus concret de psicoteràpia pot donar millors resultats que un altre en funció del pacient i també en funció del tipus de patologia que manifesti. Millor encara, definir per a cada cas particular la psicoteràpia més adequada, prenent les millors qualitats i tècniques de cada un dels corrents psicològiques disponibles en l'actualitat. D'aquesta manera el concepte de psicoteràpia adquireix una gran flexibilitat, adaptant-se al pacient de forma completament personalitzada.

No hay comentarios:

Publicar un comentario