martes, 24 de abril de 2012

TRACTAMENT DE LA DEPRESSIÓ LLEU, GREU O MAJOR A L'HOSPITALET, BARCELONA


1. Símptomes de la depressió
2. Principals canvis biològics en la depressió
3. Com superar una depressió

1. SÍMPTOMES DE LA DEPRESSIÓ

La simptomatologia depressiva, sigui en el cas d'una depressió lleu, greu o major, no és exactament la mateixa en totes les persones. Els símptomes són específics no només de la persona en particular, sinó també del moment del cicle de vida en el qual apareix la depressió. Per descomptat, també de les circumstàncies personals, físiques o somàtiques, psicològiques, familiars i socials que l'envolten. Cada depressió és única, però tot i així hi ha trets que ens permeten als professionals poder fer un diagnòstic objectiu de la malaltia (
Psychiatric Disorders. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, DSM-IV).

Entre els símptomes d'una depressió, observem que el pacient manifesta que té
sentiments de tristesa excessius, plora sovint, se sent irritable, tot li molesta. Expressa tenir sentiments d'inutilitat o sentiments de culpa, que són excessius i inadequats, i que fins i tot poden ser delirants.

La persona que pateix una depressió es queixa que
no sent satisfacció o plaer en les activitats que realitza, anhedonisme. També es queixa de falta d'interès o motivació, desídia. Per aquest motiu, la persona amb depressió sent que tot requereix un gran esforç, fins i tot de vegades li costa dur a terme les activitats quotidianes més senzilles. El cansament i la pèrdua d'energia l'acompanyen la major part del dia. El rendiment de la persona en tots els aspectes es troba disminuït. Això porta sovint a un deteriorament significatiu en l'àmbit laboral, social i personal.

Són recurrents els
pensaments negatius, que poden arribar a l'obsessió i, de vegades, la persona pot desenvolupar temors que passarà alguna cosa dolenta o catastròfica. Hi ha una gran negativitat en la manera de pensar del pacient depressiu. La persona amb depressió sent una gran desesperança.

La depressió pot anar acompanyada d'una
pèrdua o augment de pes important. El pacient explica que se li tanca l'estómac i amb prou feines menja, o per contra, que té obsessió pel menjar, i que menja de forma descontrolada i compulsiva.

Moltes vegades, la persona que pateix depressió també té símptomes d'ansietat,
té dificultats per concentrar-se o per prendre decisions. També es pot observar una clara lentitud en el processament mental i en l'activitat psicomotora, mentre que hi ha casos en què es pot veure al pacient ansiós, i que té estrès mental i agitació psicomotora.

Molt freqüentment, s'observen
alteracions del son com insomni, el pacient no dorm bé, dorm poques hores, es desperta molt sovint. Encara que també hi ha pacients depressius que tenen hipersòmnia. En aquests casos, la persona sent la necessitat de dormir molt més temps de l'habitual.

Per descomptat, s'han de descartar altres orígens que poguessin donar un error en el diagnòstic de la depressió, que podrien ser altres malalties mentals greus, com un trastorn maníac-despressiu, algunes manifestacions patològiques de l'esquizofrènia, psicosi, o un possible consum de drogues, o bé l'existència d'un dol o que el pacient pateixi alguna malaltia física, els canvis hormonals afavoreixin l'aparició de simptomatologia depressiva com podria ser, per exemple, algunes malalties de tiroides.


2. PRINCIPALS CANVIS BIOLÒGICS A LA DEPRESSIÓ

Tots aquests símptomes són un reflex d'alteracions o disfuncions fisiològiques i bioquímiques que ocorren en el cervell i en el cos del pacient. Aquest tipus de canvis associats a la depressió són molts i molt complexos, i en la seva major part, encara desconeguts. Es tracta un front de recerca, en el qual encara queda molt per descobrir. Però també és veritat que s'han fet importants troballes, que han ajudat moltíssim a avançar en el tractament de la depressió, especialment des del punt de vista farmacològic. La medicació, sobretot en el cas de les depressions més greus, és extremadament útil.

Se sap que el pacient amb depressió té els nivells d'alguns neurotransmissors cerebrals disminuïts, principalment la serotonina i la noradrenalina o norepinefrina. Una disminució en l'activitat de les neurones generadores de serotonina sembla ser principal, cosa que donaria explicació a gran part dels símptomes relacionats amb la depressió, i així mateix justificaria la gran efectivitat dels fàrmacs reguladors d'aquesta disfunció.

L'activitat de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal també es troba alterada, cosa que té gran repercussió tant en el sistema nerviós central, SNC, com en el sistema nerviós perifèric, SNP. Entre les conseqüències més destacables, es troben importants disfuncions en els nivells de cortisol, endorfines, adrenalina i noradrenalina.

També se sap que els nivells de cortisol sanguini es troben augmentats de manera continuada. Aquest fet té efectes negatius en el funcionament dels circuits neuronals serotoninèrgics i noradrenèrgics, així com en la secreció d'algunes hormones cerebrals, que per la seva part, igual que el cortisol tenen efectes generals sobre l'organisme.

En circumstàncies normals, el cortisol és segregat per les glàndules suprarenals com a resposta enfront de l'estrès. Aquest augment generat hauria de tornar a disminuir després d'haver eliminat l'estímul estressant. Com que aquesta tornada a la normalitat no passa en la depressió, el cervell no és capaç de funcionar de manera adaptativa.


S'ha detectat que en els estats depressius hi ha un mal funcionament en l'alliberament d'endorfines i encefalines, que són substàncies relacionades amb la percepció de les sensacions de plaer i el llindar del dolor. La persona sent menys plaer i es fa més sensible al dolor, tant físic com psicològic. Aquestes substàncies es generen en diferents punts del sistema límbic cerebral i en la glàndula pituïtària, i es difonen per la sang com a hormones.

La interconnexió de les diferents zones del cervell, efectes sinèrgics i efectes inhibitoris entre els diferents centres neuronals expliquen perquè s'ha de considerar la depressió com una malaltia en la qual està implicat tot el cervell, i que té conseqüències en l'estat general de salut del individu.


3. COM SUPERAR UNA DEPRESSIÓ

El millor tractament de la depressió és la
psicoteràpia. No obstant això, quan la gravetat de la depressió ho requereix, llavors s'ha d'afegir també la medicació adequada per al pacient. En aquests casos, l'estreta col·laboració entre psiquiatre i psicòleg és fonamental. No tots els antidepressius van bé per a tothom. Cada cas particular requereix un estudi i tractament farmacològic específic.

Pel que fa al tractament psicològic, hi ha molts tipus de psicoteràpia, encara que es poden considerar totes elles derivades en major o menor grau de tres línies principals, les psicoteràpies Humanista, Psicoanalítica i Cognitiva-conductual. Un tipus concret de psicoteràpia pot donar millors resultats que un altre en funció del pacient i també en funció del tipus de depressió que manifesti. Per a una major comprensió de les característiques i diferències principals entre les diferents classes de psicoteràpia, el lector pot consultar l'article següent: Psicoteràpies en la Psicoanàlisi, Psicologia Humanista i Psicologia Cognitiva-Conductual, Hospitalet, Barcelona.


En el nostre Centre de Psicologia de l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, oferim servei per al tractament de la depressió, depressió lleu i depressió greu o major. Millora immediata, ràpida curació per a tot tipus de depressions. Per a més informació, visiteu el nostre lloc web a
http://dra-angelahernandez.com/

Si us cal ajuda psicològica i busqueu un psicòleg per a superar una depressió, ens trobem molt a prop d'Esplugues, Cornellà, el Prat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, al barri de Sants, voltants de la Plaça Espanya, etc.


No hay comentarios:

Publicar un comentario